El període de pràctiques m’ha ajudat a donar-me compte de la realitat
educativa, en matèria d’educació física, en molts aspectes, com supose que
també vos haurà passat a vosaltres.
Un d’aquests aspectes, és el fet de veure com perceben l’assignatura els
alumnes de Secundària i Batxillerat. Tots hem passat durant una etapa universitària
més o menys llarga, en la qual, se’ns ha anat parlant de les bondats i la
importància de l’assignatura d’educació física, dins el context educatiu. Però la
percepció tant dels alumnes d’institut, com de molts professors, és ben
diferent.
En la Unitat Didàctica que vàrem desenvolupar els meus companys i jo,
proposàrem als alumnes que havien de confeccionar un treball teòric sobre un
tema de lliure elecció relacionat amb l’esport del rugby, ja que la Unitat
Didàctica es centrava en aquest esport. La nostra sorpresa es va donar quan un
nombre considerable d’alumnes, de diferents classes, en diferents dies
-descartant per tant la possibilitat de que s’imitaren uns a altres-, es
queixaven, baix l’argument principal de “es que açò és Educació Física”.
Aquest no és un fet aïllat, sinó que també hem viscut situacions en les
quals, tots els dies, els alumnes demanaven acabar abans d’hora la sessió d’Educació
Física, al·ludint a la necessitat de repassar un examen que tenien a
continuació. Inclús el dia d’avaluació de la Unitat Didàctica de rugby, seguien
oferint aquesta visió de l’assignatura.
Per altra banda, fora de la realitat dels instituts, aquest pensament no
desapareix. He escoltat en diverses ocasions a pares i mares dir que no entenen
com li han suspès al seu fill l’assignatura d’Educació Física, si és la “maria”,
i deu aprovar-la tot el món. De fet, seguint amb aquest raonament, a vegades es
busca criticar als professors d’Educació Física que manen faena com en qualsevol
altra assignatura, “com si totes tingueren la mateixa importància”.
Vist aquests casos reals, què penseu? Devem limitar-nos a ser professors d’una
assignatura “Maria”? Haurem d’assumir que l’educació física sols serveix per a
jugar? Quin paper té el professor en aquesta situació?
Crec que pot ser profitós que reflexionem sobre aquesta problemàtica, i que
aportem tots les nostres experiències en aquest sentit, al llarg d’aquests dos
mesos de període de pràctiques.