Justícia curricular i EF

En el llibre Escuelas y justicia social, R. Connell (1997) proposa tres principis que, en conjunt, poden servir de guia en allò que anomena justícia curricular :

1) Partir dels interessos i perspectives dels menys afavorits: Plantejar els problemes des del punt de vista dels més desfavorits, per exemple, els temes econòmics des de la situació dels pobres i no dels rics, les qüestions de gènere des de la posició de les dones, les relacions racials i territorials des de la perspectiva dels indígenes, la sexualitat des de la posició dels homosexuals, etc.

2) Participació i escolarització comuna: El concepte de democràcia suposa ser participants actius en la presa de decisions sobre qüestions transcendentals que requerix una diversitat de coneixements i destreses que han d'aconseguir tots els ciutadans. Amb este principi es busca elaborar pràctiques d'aprenentatge no jerarquitzades i de cooperació, basades en un currículum comú.

3) Producció històrica de la igualtat: Significa que la igualtat no és estàtica, sempre es produïx en major o menor mesura. El grau d'igualtat sorgix en este model a l'ocupar-nos del conflicte entre els dos principis anteriors.

Connell, assenyala, a més, tres lògiques d'acció curricular basades en la justícia social: a) la lògica de la compensació, és a dir, subministrar recursos addicionals als desfavorits, b) la lògica oposicionista, és a dir, rebutjar el currículum general i delimitar una àrea de pràctica educativa on desenrotllar un currículum separat, que puguen controlar els desfavorits i c) la lògica contrahegemònica, és a dir, generalitzar en el currículum el punt de vista dels desfavorits. Tres lògiques d'acció que no tenen per què excloure's mútuament.

Està clar que Connell s'està referint al sistema educatiu i que la seua proposta va dirigida a intentar construir una escola més justa. Però a nosaltres ens resulten especialment útils les seues aportacions, al menys, per dues raons:

1) Ens permeten ampliar la idea de justícia curricular a la justícia en l'EF.

2) Els seus principis i lògiques d'acció ens permeten construir, a partir d'elles, principis de procediment, tal i com han sigut definits en un post anterior.

¿Què vos semblen les idees de Connell? ¿Vos poden ser útils a l'hora de definir principis de procediment en l'EF? ¿Podeu ficar exemples de principis de procediment inspirats en les idees de Connell?

Què són els principis de procediment?

Quan un docent planifica el seu procés d'ensenyança necessita aclarir la seua intencionalitat pedagògica i esta comença per plantejar-se la finalitat d’allò que vol ensenyar.

Des del model tècnic de disseny del currículum, hem vist que la finalitat d'ensenyança es concreta mitjançant objectius d’aprenentatge, centrats en els resultats que s’espera que obtinguen o aconseguisquen les i els alumnes. Des del model processual, la finalitat pedagògica es concreta amb principis de procediment, és a dir, una sèrie d’idees generals formulades per un professor o professora (o un equip) amb la intenció què els guien en la seua acció docent i en les seues decisions durant la seua intervenció en el procés d’ensenyança (inclús en aquelles situacions imprevistes que hi puguen aparéixer). Venen a ser, per tant, criteris d’actuació que (auto)compromenten al professorat i que l'orienten en què pot fer i què no dins del seu particular procés d’ensenyança. Amb la seua utilització, el professorat, normalment, pretén una actuació més justa en l’ensenyança que atén a eixa dimensió ètica i moral que hem assenyalat com una característica clau del model processual. Estos principis són provisionals i estan oberts al debat. A més, els principis de procediment no s'han d'entendre com un mitjà per aconseguir una determinada finalitat de l'ensenyança, perquè definixen la finalitat per la qual s'establixen, formant part, per tant, d'eixa finalitat (recordem que altra de les característiques del model pràctic és que no hi ha una distinció entre fins i mitjans educatius).

Un exemple d’utilització en la pràctica de l'ensenyança dels principis de procediment és el Humaties Curriculum Project (HCP), dirigit per Lawrence Stenhouse. Este projecte, desenrotllat en diversos centres de Secundària d’Anglaterra, a finals de la dècada dels 60 del passat segle, tenia per finalitat pedagògica:

“desenvolupar una comprensió de situacions socials i actes humans i dels problemes relacionats amb valors controvertits (...).
Resulta interessant assenyalar dues implicacions d’esta finalitat. En primer lloc se suposa que tant els estudiants com els professors desenrotllen la seua comprensió, és dir, al professor se li adjudica el paper de l’estudiant. En segon lloc, la comprensió és triada com finalitat perquè no pot aconseguir-se totalment. La comprensió sempre pot ampliar-se. A més, cap discutir sempre allò que constituïx una comprensió vàlida. El professor i el grup han d’acceptar, com part de la seua tasca, explorar la naturalesa de l’enteniment” (Stenhouse, 1984: 138) 

¿Com portar esta finalitat a les aules? John Elliot (1993), altre autor integrant del HCP, ens assenyala els següents 5 principis de procediment que van tindre en compte: 

"1. Hi ha que tractar en l’aula amb els adolescent les qüestions controvertides.

2. El professorat no ha d’utilitzar l’autoritat del seu càrrec com trampolí per promoure els seus punts de vista.

3. El nucli central de la forma d’investigació en àrees controvertides ha d’estar constituït pel diàleg i no per la instrucció.

4. El diàleg ha de protegir la divergència de punts de vista dels participants.

5. El professor, en quant moderador de diàleg, ha de ser responsable de la qualitat i nvell d’aprenentatge.

El rol del professor consistía en desenrotllar estratègies pedagògiques per a dur a la pràctica estos principis en l’aula. Estes estratègies no podien determinar-se amb antel·lació a les circumstàncies en les que tindrien que operar. Es pretenia que els principis de procediment orientaren i guiaren l’ensenyança, sense prescriure estratègies concretes d’acció en forma de regles. Stenhouse creia que estes estratègies depenen en gran mesura del context" (p. 29)

Què vos semblen els prinicipis de procediment? Quins principis de procediment establirieu vosaltres si fóreu professors i professores d'EF?

Referències:
Stenhouse, L. (1984). Investigación y desarrollo del curriculum. Madrid: Morata.
Elliot, J. (1993). El cambio educativo desde la investigación-acción. Madrid: Morata.

Bibliografia del tema 2

Ací vos deixe una selecció bibliográfica que vos pot ser útil per a ampliar els vostres coneixements sobre els  models de disseny curricular.

Escudero,  J.M. (ed.) (1999). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Madrid: Síntesis. Concretament els 3 capítols de la part II: Disseny del currículum que són:

Guarro, A. (1999). Modelo de diseño de corte técnico y experto: descripción y balance crítico (pp. 99-122)

Moreno, J.M. (1999) Modelos de corte deliberativo y práctico: descripción y balance (pp. 123- 144)

Bolívar, A. (1999) Modelos de diseño curricular de corte crítico y postmoderno: descripción y balance (pp. 145-162) 

Grundy, S. (1991) Producto o praxis del currículum. Madrid: Morata.

Devís, J. i Molina, J.P. (2001) Los estudios del currículum y la educación física. A: B. Vázquez (coord.) Bases educativas de la actividad física y el deporte (pp. 243-275). Madrid: Síntesis. 

Molina, J.P. (1998) El currículum de la Educación Física: pensar y diseñar su práctica en la Reforma. A: M. Villamón (dir.): La Educación Física en el currículum de Primaria (pp.33-53). València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Molina, J.P. (1999) Introducción a los modelos de diseño curricular. A: VVAA: Àgora del Professorat 99 (pp. 150-166). València: Conselleria de Cultura, Educació i ciencia

Kirk, D. (1990). Educación física y currículum. València: Universitat de València.

Bibliografia del tema 1

Consellería d'Educació GV (2015). DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. DOCV nº 7.544 (10 de juny) (Currículum d'EF).

Devís, J. i Molina, J.P. (2004) Las funciones de la educación física escolar: de la modernidad a la postmodernidad. En F.E. Caparroz i N.F. de Andrade (dir.) Educaçao física escolar. Política, investigaçao e intervençao (pp.35-49). Vitoria (Brasil): LESEF/UFFS.

Devís, J. i Molina, J.P. (1998) Educación Física escolar: funciones, racionalidad práctica e ideología. En M. Villamón (dir.). La Educación Física en el currículum de Primaria (pp.13-32). València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Devís, J. i Peiró, C. (2011) Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación física. Tándem. Didáctica de la Educación Física, 35, 68-74.

Hernández Álvarez, J.L. (1996). La construcción histórica y social de la Educación Física: El currículo de la LOGSE, ¿una nueva definición de la Educación Física escolar? Revista de Educación, 311, 51-76.

Molina, J.P. i Antolín, L. (2008) Las competencias básicas en Educación Física: una valoración crítica. Cultura, Ciencia y Deporte, 8 (3), 81-86.

Molina, J.P. i Devís, J. (2001) La educación física en la reforma educativa actual: análisis crítico. En B. Vázquez (coord.): Bases educativas de la actividad física y el deporte (pp. 301-321). Madrid: Síntesis.

Moreno, A; Campos, M. i Almonacid, A. (2012) Las funciones de la educación física escolar: una mirada centrada en la justicia social y la reconstrucción del conocimiento. Estudios Pedagógicos XXXVIII, Número Especial 1, 13-26.

Les competències bàsiques

Article per a llegir abans del dilluns i comentar a classe:

Molina, J.P. i Antolín, L. (2008) Las competencias básicas en Educación Física: una valoración crítica. Cultura, Ciencia y Deporte, 8(3), 81-86.

Ací teniu el resum:

L'enfocament per competències és de recent adopció en el currículum escolar espanyol i es correspon amb un plantejament més ampli promogut des dels organismes educatius de la Unió Europea. Des d'aquest plantejament, l'educació ha de contribuir a reforçar la competitivitat i el dinamisme, així com la cohesió social. La Llei Orgànica de l'Educació (LOE), de 2006, estableix les competències bàsiques com un nou component del currículum i defineix una sèrie de competències bàsiques a les quals cadascuna de les matèries escolars ha de contribuir al seu desenvolupament i adquisició. Aquest article pretén aclarir el contingut del discurs pedagògic oficial derivat del plantejament educatiu de la Unió Europea, així com de la LOE, sobre les competències bàsiques, aportant una valoració crítica sobre les mateixes des de l'Educació Física. Atenent a això s'aborda, en primer lloc, el plantejament educatiu de la Unió Europea i l'adopció de l'aprenentatge permanent com a estratègia formativa. A continuació, es caracteritza a les competències com a element essencial per a l'aprenentatge permanent. Posteriorment, es presenten les competències bàsiques en el currículum espanyol a partir de la LOE. Després, s'assenyala la contribució de l'Educació Física a les competències bàsiques que es recullen en els seus Reials Decrets d'ensenyaments mínims. I es finalitza amb la valoració crítica sobre l'enfocament per competències en Educació Física.

Introducció: sistema d'accés al cos de professorat d'Ensenyança Secundària (esp. EF)

Vos deixe alguns enllaços amb la informació utilitzada per a explicar-vos el sistema d'accés al cos de Professorat d'Ensenyança Secundària en l'especialitat d'Educació Física:

Última convocatòria de concurs-oposició d'EF a la Comunitat Valenciana en 2015.

Reial Decret 276/2007. Reglament general que regula els sistema d'accés als cossos docents.

Orde ECD/191/2012 per la qual es regulen els temaris d'oposicions establerts per la LOE de 2006.

Orde, de 9 de setembre de 1993, per la qual s'aproven els temaris per a oposicions.

Benvingudes i benvinguts al blog de l'assignatura

Hola a totes i a tots:

Benvingudes i benvinguts al blog de l'assignatura d'Aprenentatge i ensenyament de l´Educació Física del Màster en Professor/a d'Educació Secundària (especialitat d'Educació Física) per al curs 2015-16. Este blog té per propòsit servir com a recurs d'ajuda a l'estudiantat per a facilitar-vos el seguiment del curs i d'estímul per a la vostra participació en els continguts i activitats que anem desenrotllant en les classes presencials, tant teòriques com pràctiques.

Els professors que impartim docència en esta assignatura esperem que esta iniciativa contribuïsca a la reflexió, el debat, la comunicació i l'aprenentatge col·laboratiu dels que estem implicats en ella.

Rebeu una salutació,

Isaac Estevan, Pepe Sanchis, Wenceslao García, Óscar Chiva, Alejandro Martínez i Pere Molina