DEBATE DE EDUCACIÓN
Os recomiendo ver este interesantísimo debate entre el actual conseller de Educació Vicente Marzà y la exconsellera MªJosé Català organizado por la Cadena SER.
http://cadenaser.com/emisora/2015/11/27/radio_valencia/1448641032_667152.html
PART 1
ResponEliminaD’aquest debat entre l’actual conseller d’Educació Vicent Marzà i la exconsellera Maria José Català, en la cadena SER, crec que podem extraure un quantiós nombre de continguts, que si els analitzem, poden servir de profit per entendre com es concep l’educació des del punt de vista sociopolític. Així mateix, abans de començar a parlar de manera específica sobre els elements que han parlat ambdós parts, he de fer un incís de que, tot i que aquesta qüestió no tracta sobre l’assignatura d’Educació Física d’una manera concreta, sí deguem prestar atenció a com entenen la forma de plantejar el sistema educatiu valencià, des de dos punts de vista radicalment diferents. Al llarg d’aquest comentari tractaré de fer referència als aspectes principals que eixen a debat, sempre baix la meua opinió personal. No obstant, crec que interpretacions de caràcter polític, no tenen cabuda quan parlem de plantejar un sistema educatiu de la major qualitat possible, i per tant, tots els futurs docent, en major o menor mesura, tindrem un conjunt d’idees més o menys comunes.
En primer lloc, quan es parla del sistema educatiu en la Comunitat Valenciana, és necessari entendre els principals elements que configuren la situació d’urgent millora que ens trobem a les aules, tant d’educació primària com secundària. Crec que la concepció de l’educació com un aspecte fonamental de la societat, i que requereix de les millors condicions i recursos possibles, hauria de ser un fet universal. No obstant, sembla que la situació sociopolítica no segueix aquest camí. Costa molt d’entendre com, en un sistema educatiu amb al voltant del 35% d’alumnes que no obtenen el graduat escolar (1) , des de fa ja un temps, no s’haja tractat d’erradicar amb polítiques de dotació de major nombre de recursos i de qualitat educativa. Més enllà d’aquesta necessitat no entesa com a tal segons la gestió de l’educació valenciana dels últims temps, són conegudes les adaptacions a una situació de greu endeutament econòmic mitjançant retallades, en serveis públics com, efectivament, l’educació. La reducció, de personal docent, com d’infraestructures -els barracons escolars que trobem presents d’una manera prou important al llarg de tota la nostra comunitat-, com de recursos en general, lluny de resoldre la crisi educativa del sistema públic, l’han fet crònica.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPART 2
ResponEliminaAltre aspecte que crec que és d’una importància tal com per a ressaltar-ho, és la percepció que es té des de les esferes polítiques de la necessitat de configurar un sistema educatiu d’igualtat d’oportunitats, sense cap mena de privilegis. L’educació concertada, té un paper clau, a l’hora de reflexionar al voltant d’aquest element. Front aquesta delicada temàtica, em basaré en les idees que tant el conseller com la exconsellera han anat parlant al llarg del debat. L’educació concertada, al tindre un finançament públic, es dedueix, que deuria oferir els mateixos serveis a tota la societat, al igual que fa l’educació pública. No obstant, davant les xifres de que el 66% dels alumnes de l’escola concertada prové de famílies amb un nivell econòmic alt o molt alt, quan en la pública aquestes dades és del 19%, fan veure que aquesta acollida a tots els graons de la societat, no és, ni molt menys, justa. Sumat al fet de que sols el 9% dels alumnes de la concertada venen de famílies amb nivell econòmic baix o molt baix, mentre que en el cas de la pública açò suposa el 53% dels alumnes, podem afirmar que és evident que ens trobem amb una discriminació educativa, amb caudals públics, la qual cosa resalta que lluny de tenir un sistema educatiu just i de qualitat, més bé, en moltes ocasions s’estan creant majors desigualtats socials. Aquestes xifres són necessàries que s’equilibren, i l’escola concertada té una responsabilitat clara. No es pot seguir finançant una educació injusta i fortament segregadora, si en un futur volem que futurs adults, conformen i visquen en una societat en la qual els seus integrants visquen en igualtat, tolerància i justícia.
En definitiva, crec que per tal de que el nostre sistema educatiu gaudisca d’una vertadera garantia de qualitat, és requisit indispensable entendre esta com prioritària. Per tant, s’han de dedicar el major nombre d’esforços possibles, i proveir-la de recursos que efectivament puguen revertir la ruïnosa situació que presenta hui en dia. Per a tal objectiu, han de col·laborar tots els grups que es troben inclosos dins el sistema educatiu, és a dir, incorporant, tant a l’opinió política -ja de per sí diversa i de difícil acord fins a hui-, com a pares i alumnes. És una necessitat que s’ha de plantejar des d’una perspectiva tan àmplia com el mateix problema, i és que no es pot tractar de donar solució al fracàs escolar i altres desgràcies del sistema educatiu actual mitjançant polítiques que donen solució a una part privilegiada, com ara la segregació de certs col·lectius, en alguns centres concrets, perquè l’educació és de tothom, i ha de ser la mateixa, en matèria de qualitat i garanties, tant per a uns, com per a altres, no podent existir mai cas cap mena de distinció.
BIBLIOGRAFIA EMPRADA
(1) http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/07/29/marza-pide-gobierno-288-millones/1296528.html
Com comentava el meu company fa un temps, es de gran importància emprar tots els recursos possibles, tant econòmics com humans, per tal d’oferir un ensenyament públic i de qualitat. Durant aquest debat es veuen reflectides dos maneres ben distants de fer política entorn l’educació. Per una banda hi trobem a l’actual Conseller qui pretén establir un diàleg amb la comunitat educativa i així saber de les seues necessitats i preocuoacions, i per altra la de l’exconsellera qui defèn el treball del seu partit polític durant els darrers anys de govern.
ResponEliminaLa preocupació dels polítics a la nostra Comunitat, i a la resta de l’Estat, es centra en combatre el fracàs escolar i augmentar els resultats en l’informe PISA. Però no es dona temps amb el sistema de Lleis Educatives que portem a terme en aquest país, a que es puguem vore quines carències planteja una llei. Quan es produeix un canvi de govern a nivell estatal, una de les primeres mesures que es prenen es derogar la Llei anterior o complementar-la o matissar-la amb una de nova. Això en gran mesura dificulta la labor dels docents i els màxims perjudicats son els alumnes, que veuen amb incertesa el seu esdevenir més pròxim.
Per altra banda, els privilegis que ha tingut l’educació concertada a aquest país es lamentable. Com amb ajudes del govern han construït tota una elit educativa que no es troba a l’abast de tot el mon.
Per últim, em sembla molt interesant la proposta del Conseller de donar a conèixer entre els diferents centres educatius les innovacions educatives que apliquen cadascun d’ells i així construir una xarxa transversal d’innovacions que podrien ser ben útils a més d’un centre.