Autor: Pablo Balada. Grupo 2.
El nen tendeix a
acostar-se al estat de home no ja per la mera recepció de la raó i les regles
de l'acció tal com se la preparen, sinó conquistant-les mitjançant un esforç i
la seva experiència personal. Al seu torn, la societat espera de les noves
generacions més que una imitació: un enriquiment.
JEAN PIAGET
Un dels objectius
de l'educació és el desenvolupament d'habilitats, potencialitats i valors tant
personals com socials. Les tècniques de sensibilització en expressió global,
que inclouen la plàstica, el cos, l'escriptura, el teatre, la música, la
creativitat cognoscitiva i verbal, concebudes dins d'un marc filosòfic i
metodològic, haurien d'ocupar un lloc tan important en el currículum com les
matemàtiques, perquè compleixen amb l'objectiu abans esmentat.
Aquestes tècniques
són en realitat un pretext metodològic per exercitar el cervell en la seva
totalitat, a partir de tasques concretes que promouen actituds creatives com
experimentar, sentir, recrear, comunicar, plasmar, respectar, acte avaluar i
criticar en un ambient de llibertat.
Hi ha nombroses
investigacions que assenyalen que la creativitat dels nens decreix amb els anys
de permanència en el sistema educatiu, de manera que la curiositat i la recerca
creativa dóna pas, amb el temps, a comportaments més rígids, convergents i
inflexibles ", apunta. I ho justifica: "A l'escola s'ensenya al nen a
emmotllar-se als patrons establerts, a adoptar un pensament convergent en lloc
de divergent; al professor li interessa que els nens contestin el que s'espera
sobre determinats continguts i que els estudiants no es surtin de les rutes
traçades ".
Llegir més:
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120203/54247867713/la-escuela-mata-la-creatividad.html#ixzz2FcqT8dKs
Nosaltres, com a
futurs educadors hauríem de plantejar les sessions de manera que els alumnes
desenvolupin el seu potencial creatiu, L'educació exerceix un doble paper: pot
conrear o ofegar la creativitat i està en nosaltres optar per una forma o per
l'altra. Aquesta assignatura ha estat una forma diferent de treball que ha
promogut la nostra creativitat i el blog a jugat un paper important en aquest
aspecte.
Primer de tot Pablo donar-te l’enhorabona per el teu post, me pareix un tema prou interesant i que ja hem tractat durant molt de temps i que com hem pogut vore per ara no es veu que s’haja produït cap canvi.
ResponEliminaCom ja he anat anomenant en altres cometaris en este bloc, crec que te que produir-se una renovació en quant als mètodes d’ensenyança actuals en els centres educatius. Es normal que l’alumne vaja poc a poc perdent la creativitat en les metodologies actuals en les que te que aprendre un procediment i seguir-ho sempre. Actualment no s’ensenya des de una perspectiva en que l’alumne haja de tindre un paper actiu durant les classes de qualsevol de les assignatures. A fi de comptes l’alumne espera a que el professor li done el mecanisme per a solucionar el problema sense rebatre si eixa es la millor forma o si existeixen unes altres. L’educació esta convertint-se en un procés on l’alumne pensa el següent: “Di com fer-ho i jo ho faré”.
Des de la nostra assignatura, l’educació física, tenim una bona ferramenta per a potenciar la imaginació del alumnat. Amb el propi cos el xiquet o xiqueta pot experimentar quantitat de sensacions que altres assignatures dins d’una classe no poden aconseguir. Nosaltres tenim que orientar l’educació física per a que l’alumne puga pensar i assolisca responsabilitats. Ja està be de fer classes on es faça instrucció física, tenim que introduir als alumnes en les classes i donar-los un paper actiu i participatiu. En tot açò lo que vull dir es que enfocant les sessions des de una perspectiva deliberativa la imaginació i la creativitat tindran un component important, no serà aprendre un procés i repetir-ho. Si trobem la manera de que l’alumne tinga que pensar i trobar solucions cada vegada diferents estarem fomentant que no es quede en una única resposta per al problema, produirem que els alumnes es transformen a una perspectiva crítica i que a la llarga pot produir un canvi social.
Al meu pareixer, la creativitat és una de les característiques més valuoses de les persones, possibilitant que existisquen diverses solucions per a un mateix problema, ser capaç d'imaginar, pensar i desenrotllar idees amb certes utilitats en distintes situacions.
ResponEliminaTendim a veure la creativitat com quelcom chic i elitista, només a l'abast d'uns pocs privilegiats. Així ho va interpretar en 1999 el psicòleg social Howard Gardner en "Inteligencia reestructurada: múltiples intel·ligències per al segle XXI". No obstant això, açò no hauria de ser així, ja que tots deuríem de disposar d'ella en una gran mesura, sabent l'útil que resulta i positiva en tots els aspectes.
Actualment, açò no és així, ja que persones com l'educador i conferenciant Ken Robinson, asseguren que en les escoles s'esta matant la creativitat.
Resulta molt incomode pensar que ens han privat d'este sentit en els centres educatius, però si ens detenim i pensem en quin moment de la nostra etapa en el col·legi o institut han realitzat qualsevol activitat que afavorisca el desenrotllament de la creativitat, almenys jo puc dir que han sigut molt poques, per no dir inexistents.
Esta situació ja és motiu de debat des de fa temps, ja que en la meua etapa universitària durant la carrera tractem nombroses vegades el tema, veient que la creativitat ha de ser un aspecte prioritari en les nostres ensenyances i la manera de realitzar-les.
Com a anècdota respecte a este tema, no puc evitar parlar d'un professor que vaig poder veure en el meu període de pràctiques en 2n de Carrera.
Este professor, cada un cert temps, realitzava una sessió en què treballava la creativitat dels seus alumnes d'una manera molt clara i cridanera, ja que, independentment de la unitat didàctica que hagueren treballat anteriorment o foren a treballar, portava a la pràctica sessions on feien activitats com la que explicaré, a pesar que no es corresponga cap contingut amb els aspectes tractats en eixos moments.
El professor en qüestió, al principi de la sessió deixava un material determinat a cada grup (2-3 grups) i els deia que pensaren jocs utilitzant eixe material i que jugaren fins que ell diguera, podent realitzar modificacions durant el joc si veien que quelcom no els agradava o per a millorar-ho.
Posteriorment, canviaven i cada grup jugava al joc que havien pensat un altre grup i finalment deien quin joc els havia paregut millor.
Aquest professor, a pesar de la seua edat (60 aproximadament) utilitzava metodologies "innovadoras", quelcom que em va sorprendre molt. A més, va demostrar amb activitats com esta, que es preocupa pels seus alumnes i detecta les necessitats que tenen, intentant abordar-les, solucionar-les i desenrotllar, per la qual cosa em va paréixer un gran professor.
Tots hauríem de tindre la creativitat en compte a l'hora de realitzar les nostres unitats didàctiques i procurar desenrotllar, donada la seua importància, beneficis, possibilitats i oportunitats que pot brindar-los als nostres discents.
Desde luego, la creatividad es una de las facetas a potenciar en el alumnado más importantes de cara a su desarrollo adulto. Y el hecho de trabajarlo en nuestra asignatura depende en gran medida de la metodología de enseñanza que utilicemos. Así pues, no se va a conseguir desarrollar la creatividad con métodos de mando directo. Se han de emplear más las resoluciones de tareas, y potenciar las metodologías deliberativas.
ResponEliminaLa creación como tal en nuestra asignatura puede venir dada de múltiples maneras. Desde buscar una técnica adecuada para una ejecución eficiente hasta la construcción de juegos partiendo desde cero. Sin embargo, soy creyente de que estos hábitos han de estar establecidos desde edades mucho más tempranas que la adolescencia en la que basamos nuestra asignatura. Comenzando por la educación preescolar e infantil, el docente ha de buscar generar en el alumnado el afloramiento de esa semilla situada en nuestra mente a la que llamamos pensamiento creativo. Hacer indagar, no solo en los temas superficiales, sino también en las bases teóricas y prácticas de la asignatura.
El món de hui es troba immers en grans canvis i transformacions. Podem dir que com en cap altre moment s'ha posat de manifest la necessitat que el sistema educatiu de qualsevol país, pose tots els seus esforços en la formació d’homes no sols per al present, sinó també per a etapes futures amb la certesa que no és prou mantindre els avanços aconseguits per la humanitat, sinó que és necessari projectar noves transformacions que possibiliten aconseguir un món millor.
ResponEliminaEn la mesura que l'home intente apartar-se de la forma de pensar i actuar esquemàticament, rutinària, rígida, que constituïsca per a ell una necessitat el desenrotllar la seua creativitat li permeta enfrontar i resoldre satisfactòriament i d'una manera enginyosa els problemes que quotidianament es presenta en un món globalitzat. Per al personal docent i en particular els professors, no hi ha dubtes que esta necessitat adquireix una major connotació, perquè no parlem només de desenrotllar la seua pròpia creativitat, sinó també contribuir a aconseguir-ho en els seus alumnes, és inqüestionable que la creativitat constituïx un aspecte essencial del ser humà ja que l'home és l'únic ser capaç de transformar el mig que ho rodeja i al mateix temps transformar-se a si mateix.
El terme de creativitat és aquell procés o facultat que permet trobar relacions i solucions noves partint d'informacions ja conegudes, i que compren no sols la possibilitat de solucionar un problema ja conegut, sinó també la possibilitat de descobrir un problema. Indiscutiblement que la formació creativa ofereix en els nostres dies una opció per a anticipar solucions als múltiples problemes del món contemporani i del futur.
És necessari que cada professor puga reconèixer el caràcter transformador que comporta la seua activitat professional, per a que puga dirigir el seu treball transformats als seus alumnes, per aquesta raó, els docents deuen tindre present els següents aspectes:
• Desenvolupar en els alumnes aspectes característics de la creativitat, com l’originalitat, flexibilitat, elaboració, curiositat, sensibilitat, independència, etc.
• Reconèixer i recompensar les manifestacions creatives de l’alumnat.
• Ajudar als alumnes a reconèixer les seues pròpies capacitats, possibilitats, intercanvis i ajudes.
Per descomptat, que per al desenrotllament de la creativitat juga un paper determinant els professors d'Educació Física i l'Esport, per la importància que requereix la seua labor creativa, és decisiva la seua influència basada en les característiques pròpies de l'esport modern. Tenint en compte les investigacions realitzades que mostren que en la pràctica la participació activa, on l’alumne es protagonista contribueix a la solució de situacions problemàtiques dels jocs esportius, on ha de fer fluir aquest procés de la creativitat per a solucionar els problemes nombrat anteriorment.
Ensenyar i desenrotllar en els alumnes per mitjà de mètodes de solució de problemes és guiar-los per una via correcta cap al desenrotllament d'habilitats intel•lectuals, del pensament, d'aconseguir que siguen capaços d'una activitat creadora en qualsevol sector, en qualsevol esfera de la vida.
Referencies bibliogràfiques:
Gómez, J.C. La creatividad en la Educación Física. En: Deporte y Salud No. 7, España 1991.
Según mi criterio, la educación y la creatividad deben ir ligadas de la mano, ya que ambos son dos términos muy importantes para la vida del ser humano. Mientras que la educación engloba la parte más importante de las personas, la creatividad es necesaria para que la educación sea buena y de calidad.
ResponEliminaQue un ser humano sea creativo, supondrá más oportunidades de triunfar en su vida profesional, porque la vida se encuentra en constante cambio al igual que la Educación, y es por esta razón por la que la creatividad se premia.
Por todos estos razonamientos, pienso que nosotros (los profesionales de la Educación física) desde nuestra asignatura, debemos enseñar a los alumnos a mostrar su creatividad, para poder potenciarla y así tenerla presente en su futuro profesional. Porque la Educación física no es solo una asignatura dentro de la Educación general, sino que es una manera de trabajar multitud de conocimientos de una manera más dinámica y divertida basada en la experiencia del alumno, ya sea tanto física, como psicológica o emocional.
En resumen, me gustaría aclarar que la mejor forma de que un alumno aprenda es potenciando el desarrollo de su propia creatividad y dejándole total libertad para realizar cualquier ejercicio o actividad propuesta, de manera libre; de este modo estaremos favoreciendo su desarrollo creativo.
David.
Desde mi punto de vista y tal y como está demostrado, los niños y adolescentes, ya son creativos de por sí. Bien cierto es que a medida que crecemos, la vamos negando y evitando, dándole poca importancia en nuestros actos. Como dijo Paulo Freire “Estudiar no es un acto de consumir ideas, si no de crearlas y recrearlas”.
ResponEliminaEn mi opinión, en muchos aspectos, la escuela parece ser una fábrica de ciudadanos deshumanizada; un centro de adiestramiento canino; una gran guardería que trata de aislar a los alumnos de la sociedad, ¿Encerrar a los adolescentes? ¿Para qué no se escapen? Muchos jóvenes encuentran la escuela como un espacio de aburrimiento en el que en la mayoría de los casos, no se aprende a comprender lo que se lee. Nadie (sólo un mínimo) coge un libro al salir del colegio, los tienen aburridos. Algunos de ellos, directamente estudian los exámenes para aprobarlos. Éste, es el modo en que muchos estudiantes se acaban quedando por el camino, mientras solo un mínimo porcentaje de post-adolescentes acaban manteniendo una mente abierta.
A mi parecer, la escuela es un centro dogmático, donde se enseña a callar sin posibilidad de fantasear, imaginar o crear, matando la espontaneidad. Está orientada hacia la respuesta correcta impuesta y sigue los patrones de los modelos conductistas: “Si te portas bien, te pongo buena nota”. La escuela es un centro instructor de variado conocimiento actual parcializado mediante diferentes materias estáticas (con palabras y sin movimiento). Además, a pesar de que la educación está dirigida a ellos, no se conoce a los alumnos, particularmente. Existen pocas horas de atención individualizada mientras cada alumno es original y único. Social y culturalmente somos diferentes pero eso, no lo entiende la educación actual. Encasilla a los alumnos por edades y a pesar de que no tienen la misma capacidad de desarrollo y madurez, acaban tendiendo a la homogeneización. Tenemos los mismos derechos, pero no todos tenemos por qué acabar haciendo lo mismo.
Considero que sin arte el mundo no evoluciona y si no soñamos, no creamos y por consiguiente, no avanzamos. No considero positivo, vetar a la sociedad del desarrollo de la imaginación y creatividad, que el actual sistema educativo está llevando a cabo.